Sufragi actiu i passiu

El dret de sufragi actiu és el dret dels ciutadans a exercir el vot com a electors en el marc d’un procés electoral.

Amb caràcter general, són electors els catalans i catalanes majors d’edat, sempre i quan estiguin inscrits al cens electoral vigent. Alguns processos electorals atorguen també la condició d’elector o electora als ciutadans de la Unió Europea i als nacionals de tercers països amb tractat de reciprocitat amb l’Estat espanyol, residents a Catalunya, sempre i quan no hagin estat privats del dret de sufragi als seus estats d’origen. (Veure Drets i obligacions dels electors i electores – Qui pot votar?)

El dret de sufragi actiu té les següents característiques:

• Tota persona titular del dret pot exercir-lo de forma conscient, lliure i voluntària, sigui quina sigui la seva forma de comunicar-lo i amb els mitjans de suport que requereixi.
• El dret de sufragi s’exerceix personalment, i ningú pot votar més d’un cop a les mateixes eleccions.
• Ningú pot ser obligat o coaccionat sota ningun pretext en l’exercici del dret de sufragi, ni a revelar el seu vot.

No tenen dret de sufragi els condemnats per sentència judicial ferma a la pena principal o accessòria de privació del dret de sufragi, durant el període del seu compliment.

El dret de sufragi passiu és el dret dels ciutadans de presentar-se com a candidats a unes eleccions, en les condicions que determini la legislació electoral.

Amb caràcter general, són elegibles els catalans i catalanes majors d’edat que tinguin la condició d’elector (veure Dret de sufragi actiu). Alguns processos electorals atorguen també el dret de sufragi passiu als ciutadans de la Unió Europea, així com als nacionals de tercers països amb tractat de reciprocitat amb l’Estat espanyol, residents a Catalunya, sempre i quan no hagin estat privats del dret de sufragi als seus estats d’origen.

No són elegibles:

• Els condemnats per sentència judicial ferma a pena privativa de llibertat, durant el període del seu compliment.
• Els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra la Administració Pública o contra les Institucions de l’Estat, quan aquesta hagi establert la pena de inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la inhabilitació absoluta o especial o de suspensió d’ocupació o càrrec públic, en els termes previstos per la legislació penal.
• Les persones incurses en alguna de les altres causes d’inelegibilitat que es contemplen a l’article 6 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.