Processos electorals
Processos electorals
Eleccions al Consell General d'Aran
El Consell General d’Aran és la institució representativa, de govern i d’administració d’Aran, i és integrat per tretze consellers o conselleres generals.
Aran, situat a l’extrem nord-oest de Catalunya, és una comunitat política i una entitat de naturalesa territorial que té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per a la gestió dels interessos propis de la seva comunitat. Aran agrupa els territoris municipals d’Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran, i Vilamós.
El govern i l’administració de l’Aran correspon al Consell General d’Aran, que assumeix, amb caràcter general, la gestió ordinària de l’Administració de la Generalitat en el territori. És integrat per tretze consellers o conselleres generals.
El govern i l’administració d’Aran es regeixen per la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran.
El Consell General és integrat per 13 membres distribuïts/des per terçons de la manera següent:
- Pujòlo: 2 membres
- Arties e Garòs: 2 membres
- Castièro: 4 membres
- Marcatosa: 1 membre
- Lairissa: 1 membre
- Quate Lòcs: 3 membres
El terço és la circumscripció electoral en les eleccions al Consell General d’Aran, és a dir, és la delimitació territorial on s’escullen els representants en funció dels vots obtinguts per cada candidatura.
Els terçons són una divisió administrativa pròpia de l’Aran, diferenciada de la divisió per municipis. Hi ha alguns municipis dividits en diversos terçons i diversos municipis agrupats en un terçó.
Els nuclis de població que integren els 6 terçons històrics de l’Aran són els següents:
- Pujòlo: Tredòs, Bagergue, Salardú, Unha i Gessa.
- Arties e Garòs: Arties i Garòs.
- Castièro: Escunhau, Casarilh, Betren, Vielha, Gausac i Casau.
- Marcatosa: Vilac, Aubèrt, Betlan, Mont, Montcorbau, Arròs i Vila.
- Lairissa: Vilamòs, Arres, Arró, Es Bòrdes, Benós i Begós.
- Quate Lòcs: Bossòst, Les, Canejan i Bausen.
La Llei del règim especial d’Aran estableix que les eleccions per designar els consellers o conselleres generals s’han de fer el mateix dia de la celebració de les eleccions municipals. És a dir, el quart diumenge de maig de cada quatre anys.
Les característiques essencials del sistema electoral d’elecció directa dels consellers o conselleres generals són les següents:
- Les circumscripcions electorals són els terçons.
- Les candidatures es presenten en llistes tancades i bloquejades.
- Hi ha una barrera electoral del 5% dels vots vàlids en la circumscripció.
- El repartiment d’escons es fa segons la fórmula d’Hondt.
El mandat dels consellers o conselleres generals dura quatre anys i coincideix temporalment amb el dels regidors o regidores dels ajuntaments.
Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran
Títol I i III