Preguntes freqüents sobre consultes populars no referendàries

La legislació catalana estableix dues vies de consulta a la ciutadania: la consulta popular referendària i la consulta popular no referendària.

Són consultes populars referendàries aquelles celebrades a l’empara de la Llei 4/2010. Tenen la categoria de referèndums i es reserven per a qüestions d’especial transcendència política. Les consultes referendàries se celebren amb els mateixos requisits i garanties que els processos electorals ordinaris, ja que tenen per finalitat modificar o ratificar els grans acords sobre el funcionament del país. Els referèndums només poden tenir per objecte aquelles matèries incloses dins l'àmbit competèncial de l'òrgan convocant i estan sotmesos a una regulació estricta; a més, la seva autorització és competència exclusiva de l’Estat.

Són consultes populars no referendàries les que disposa la Llei 10/2014. Les consultes populars no referendàries estan pensades perquè les persones legitimades en cada cas manifestin la seva opinió sobre una determinada actuació, decisió o política pública. No tenen categoria de referèndums i els requisits per a celebrar-les són menors. A més de flexibilitzar determinats elements formals de la consulta, com ara permetre el vot dels majors de 16 anys, les consultes populars no referendàries no requereixen l’autorització de l’Estat i no són vinculants.

En principi, es pot sotmetre a consulta qualsevol tema o matèria, excepte aquells que puguin afectar, limitar o restringir els drets i les llibertats fonamentals de la secció primera del capítol II del títol I de la Constitució, i els drets i deures dels capítols I, II i III del títol I de l’Estatut. També s’exclouen els referits a matèries tributàries i a pressupostos ja aprovats.

El sistema de garanties de les consultes està integrat per la Comissió de Control, les comissions de seguiment i les meses de consulta, les quals vetllen per garantir la fiabilitat, la transparència, la neutralitat i l’objectivitat del procés de consulta, i també el compliment del règim jurídic que li és aplicable.

Així mateix, s’ha de garantir que les organitzacions socials o professionals interessades que així ho manifestin puguin formar part del procés de consulta, sempre que tinguin personalitat jurídica i que el seu objecte tingui relació amb el de la consulta. La Comissió de Control els ha de reconèixer aquesta condició mitjançant una resolució motivada. Tenen, en tot cas, la condició d’organització interessada les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, o a l’ens local corresponent si es tracta d’una consulta d’àmbit local.

El decret de convocatòria de la consulta ha de delimitar, amb ple respecte a les exigències derivades del principi d’igualtat i no-discriminació, les persones que hi poden participar, en funció de l’àmbit territorial i dels interessos afectats directament per l’objecte de la pregunta. Poden ser cridades a participar en les consultes populars no referendàries mitjançant votació:

• Les persones majors de setze anys que tinguin la condició política de catalanes, incloent-hi les residents a l’estranger. Aquestes darreres han de sol·licitar prèviament la inscripció en el registre creat amb aquest efecte.
• Les persones majors de setze anys nacionals d’estats membres de la Unió Europea inscrites en el Registre de població de Catalunya que acreditin un any de residència continuada immediatament anterior a la convocatòria de la consulta (aquest termini pot ser dispensat del compliment en les consultes d’àmbit local).
• Les persones majors de setze anys nacionals de tercers estats inscrites en el Registre de població de Catalunya i amb residència legal durant un període continuat de tres anys immediatament anterior a la convocatòria de la consulta (aquest termini pot ser dispensat del compliment en les consultes d’àmbit local).

La pregunta, preguntes o propostes de la consulta han de ser formulades de manera neutra, clara i inequívoca. La consulta pot contenir una o més preguntes o propostes per tal que les persones legitimades puguin respondre de manera afirmativa, negativa o en blanc. Es poden formular consultes: a) sobre diferents propostes alternatives, que han de ser mútuament excloents, per tal que se’n voti una, o b) sobre diferents propostes successives, sempre que afectin el mateix objecte de la consulta.

Les consultes populars no referendàries d’àmbit nacional es poden promoure per iniciativa institucional o per iniciativa ciutadana.

Quan es promogui per iniciativa institucional, la consulta la podran promoure el president de la Generalitat, el Parlament de Catalunya o un 10 % dels municipis catalans. 

Les consultes promogudes per iniciativa ciutadana les podran promoure tant persones físiques com persones jurídiques, sempre que es reuneixi un mínim de 75.000 signatures.

Les consultes populars no referendàries d’àmbit local es poden promoure per iniciativa institucional o per iniciativa ciutadana.

Les consultes promogudes per iniciativa institucional les podran promoure:

• Els plens municipals i dels altres ens locals.
• L’alcalde o president de l’ens local.
• Els consells comarcals.
• Les diputacions o consells vegueria.
• Dues cinquenes parts dels municipis afectats, quan la consulta afecti un àmbit territorial supramunicipal no coincident amb cap dels anteriors.
• El president de la Generalitat i el Govern, quan la consulta afecti més d’un municipi, comarca o vegueria, sempre que l’objecte de la consulta estigui relacionat amb les competències o els interessos de la Generalitat.

Les consultes promogudes per iniciativa ciutadana ls poden promoure tant persones físiques com persones jurídiques, sempre que es reuneixi el nombre de signatures que determina en cada cas l’article 35 de la Llei 10/2014.

La sol·licitud d’iniciativa ciutadana ha d’anar acompanyada dels documents següents:

• El text que es proposa sotmetre a consulta.
• La llista de les persones cridades a participar en la consulta.
• La proposta de model de full de recollida de signatures, que ha de contenir el text íntegre de la consulta i l’espai perquè la persona signant consigni el nom, els cognoms, el municipi de residència i el número de document nacional d’identitat o número d’identificació d’estrangers.
• Una memòria explicativa de les raons que aconsellen, segons el parer dels promotors, la iniciativa per promoure la consulta popular no referendària.
• La relació dels membres que componen la comissió promotora i de llurs dades personals.
• Si la iniciativa és promoguda per persones jurídiques, el certificat de l’acord de l’òrgan competent en el qual s’ha acordat de presentar-la.

• Que l’objecte de la consulta no s’ajusti al que estableix la llei.
• Que la documentació presentada pels promotors de la iniciativa no compleixi algun dels requisits legals.
• Que reprodueixi una altra iniciativa de consulta popular no referendària de contingut igual o substancialment equivalent presentada dins dels dos anys a comptar de la celebració de la consulta, de la finalització del procés de validació i recompte de les signatures en cas de denegació de la sol·licitud de convocatòria o del moment de conclusió del termini de recollida de signatures o el moment en què hagi decaigut la sol·licitud.
• Que es presenti en els períodes expressament exclosos per la llei i que són, en l’àmbit local, dins els sis mesos anteriors a les eleccions locals, així com el període comprès entre les eleccions i la constitució de l’ens local, i, en l’àmbit de Catalunya, des del moment de la dissolució del Parlament i de la convocatòria d’eleccions i fins que no hagin transcorregut cent dies naturals de la presa de possessió del president de la Generalitat.
• Que els cridats a participar no corresponguin a l’àmbit territorial o sectorial de la consulta.

El nombre de signatures que cal reunir es fa dependre de l’àmbit territorial de la consulta:

• Per demanar una consulta popular no referendària en l’àmbit de Catalunya, calen les signatures vàlides de 75.000 persones cridades a participar.
• Per demanar una consulta popular no referendària en l’àmbit local cal el nombre de signatures vàlides que estableixi la normativa pròpia de l’ens, que en cap cas no pot ésser superior al que estableix la llei, i a manca d’una determinació específica, les següents: 
  • Municipis de fins a 1.000 habitants: Un 15% de les persones cridades a participar.
  • Municipis d'entre 1.001 i 20.000 habitants: Un 10% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 150. 
  • Municipis d’entre 20.001 i 100.000 habitants: Un 5% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 2.000.
  • Municipis de més de 100.000 habitants: Un 2% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 5.000.
  • Àmbit supramunicipal (comarques i vegueries) i inframunicipal (EMD, barris i districtes): S’apliquen el percentatges anteriors d’acord amb la població concreta de l’àrea afectada.

Noranta dies naturals en el supòsit que la consulta sigui nacional i seixanta dies naturals si és local. Aquests terminis es compten a partir de la data de notificació de l’admissió de la iniciativa.

L’òrgan competent ha de convocar la consulta demanada en el termini de noranta dies naturals a comptar de la resolució de validació de les signatures. Aquesta convocatòria s’ha de fer mitjançant decret, que es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La consulta s’ha de dur a terme en un termini d’entre trenta i seixanta dies naturals a comptar de l’endemà de la publicació del decret de convocatòria.

Totes aquestes resolucions es poden impugnar mitjançant la interposició d’un recurs administratiu davant la Comissió de Control en el termini d’un mes a comptar des de la notificació de la resolució emesa per l’òrgan competent.

Els recursos contra les resolucions d’inadmissió s’han de resoldre en el termini de set dies naturals, mentre que els interposats contra les resolucions de les comissions de seguiment s’han de resoldre en el termini de tres dies naturals.

Aquests terminis es compten a partir de la data en què hagin tingut entrada en el registre de la Comissió de Control.

Contra les resolucions de la Comissió de Control es pot interposar un recurs de reposició, en el termini d’un mes, o bé un recurs contenciós, en el termini de dos mesos, ambdós a comptar de l’endemà de la notificació de l’acte, sempre que es tracti d’actes definitius i vinculants diferents a la resolució de recursos. En aquest darrer cas, el recurs es podrà interposar únicament davant la jurisdicció contenciosa.