Vot exterior

Les dades de participació dels catalans residents a l’estranger, de forma lenta i gradual, però continuada, mostren una clara tendència a la baixa.

Què explica que la participació política de la comunitat catalana a l’estranger sigui cada cop més baixa? A continuació s’exposen diverses consideracions que poden ajudar a explicar i entendre aquesta evolució.

Des de la seva regulació inicial, el procediment ha sofert tres modificacions significatives:

• El 2011, amb l’objectiu de reforçar les garanties davant possibles empadronaments fraudulents, s’incorpora l’obligatorietat de sol·licitar el vot. Anteriorment, s’enviava d’ofici la documentació electoral (certificat censal, sobre de votació i paperetes) a tots els electors censats a l’estranger.
• El 2015, mitjançant l’Ordre INT/358/2015, de 27 de febrer, es modifica el Reial decret 605/1999, que permet que els electors CERA sol·licitin el vot per via telemàtica. S’ofereixen dos mitjans:
  • l’ús de certificat electrònic reconegut associat al DNI
  • l’ús d’una clau de tramitació telemàtica (CTT) generada per cada elecció i per cada elector, que s’inclou en l’imprès de sol·licitud que s’envia per correu postal als censats CERA.
• El 2022, amb l’objectiu de millorar la taxa de participació dels censats CERA, s’introdueixen canvis importants a la norma:
  • Se suprimeix el requisit d’haver de sol·licitar el vot (elimina el vot pregat) i es torna a enviar a tots els electors la documentació per poder votar.
  • S’introdueix l’ús opcional d’una papereta que es pot descarregar telemàticament.
  • S’estableix un primer enviament de la documentació electoral als electors durant les primeres setmanes post-convocatòria electoral i un segon enviament amb només les paperetes, una vegada s’han proclamat les candidatures. Abans es feia un únic enviament i s’havia d’esperar que les candidatures fossin proclamades i les paperetes impreses, amb la dificultat que suposava que arribessin a temps a la seva destinació.
  • Es disposa en els locals habilitats per votar presencialment tota la documentació electoral perquè l’elector pugui votar: sobres, paperetes, certificat censal, etc.
  • S’amplia el termini per al recompte dels vots emesos des de l’estranger de tres a cinc dies, i s’endarrereix en el mateix interval el termini de l’escrutini general per assegurar l’arribada dels vots des dels consolats estrangers a les juntes electorals provincials (on es fa l’escrutini).

En la tendència a la baixa de la taxa de participació CERA destaca la disrupció que provoca la introducció del vot pregat el 2011, amb una davallada de quasi 24 punts percentuals en el primer procés convocat que ja incorpora la modificació (Eleccions Generals de 2011) en relació amb les eleccions anteriors. Tot i això, superat el primer procés en què s’aplica el procediment de vot pregat, en les convocatòries posteriors sembla que es reprèn la tendència anterior.

Per tant, malgrat que la introducció de l’obligatorietat de sol·licitar el vot afegia complexitat al procés de votació, és difícil assegurar que, per si sola, pogués explicar la caiguda de la participació electoral. En aquest aspecte, es poden fer tres observacions:

• En primer lloc, la davallada del vot exterior comença abans de la introducció del vot pregat, i el descens ja és notable a les eleccions al Parlament Europeu de 2009 (de 16,8 % a 10,3 % de participació) i a les del Parlament de Catalunya de 2010 (de 20,8 % a 13,0 %).
• En segon lloc, la davallada coincideix amb un fort augment del cens d’electors residents absents, que pràcticament es duplica en un període de 10 anys, ja que passa de 108.619 residents l’any 2006 a 206.319 l’any 2016, fenomen possiblement vinculat a la crisi econòmica dels anys 2008-2012.

Finalment, la supressió del vot pregat el 2022 no va traduir-se en un augment notable de la participació dels electors CERA, que va seguir situant-se per sota del 10 %  a les eleccions celebrades entre 2023 i 2024 (les eleccions al Congrés van registrar la participació més alta, amb un 9,77 %), com pot apreciar-se al gràfic de la introducció. 

(*) Per ampliar aquesta informació, pots consultar el visor interactiu disponible al final de la pàgina.

Mentre que en les eleccions al Parlament la taxa de participació global ha baixat molt lleugerament (1988: 59.37%, 2024: 55,7%), la participació dels CERA en el mateix període ha disminuït en més de 37 punts (1988: 44.60%, 2024: 7,0%). Les mateixa tendència es manifesta en el cas de les eleccions al Congrés, però amb valors menys extrems: una disminució de poc menys de 7 punts en la participació global (1986: 69,2%; 2023: 62,7%) enfront d'una caiguda de la participació de gairebé 20 punts entre els electors CERA (1986: 27,0%; 2023: 8,9%).

Cal remarcar que hi ha certes similituds entre el comportament electoral dels electors a l’estranger i dels electors que resideixen a Catalunya, malgrat que aquestes depenen en gran mesura del procés electoral. Així, la participació dels electors CERA a les eleccions al Congrés és, en general, més alta que la participació a les eleccions al Parlament. A més, en el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, es pot observar una tendència contrària entre la participació dels electors CERA i de l’electorat general: com més baixa la primera, més puja la segona, cosa que no pot dir-se de les eleccions al Congrés.

Per tant, malgrat els paral·lelismes que en ocasions s’han pogut establir entre el vot exterior i el vot emès a Catalunya o a la resta de l’Estat, es pot dir que el primer s’ha vist afectat per circumstàncies i dinàmiques que li són pròpies, i que cal entendre en el seu context. Probablement, la més notable i fàcilment observable sigui la correlació negativa existent entre participació i cens electoral. És a dir, que la participació a les eleccions dels catalans residents a l’estranger tendeix a disminuir com més nombrosa és aquesta comunitat a l’estranger.

Si bé el nombre de votants des de l’estranger ha augmentat en termes absoluts (vora els 20.500 votants a les darreres eleccions al Parlament, l’any 2024, enfront dels menys de 6.000 votants a les eleccions al Parlament de l’any 1988, més de 3 cops més), aquest augment es deu principalment al creixement, molt més substancial, del nombre de catalans a l’estranger, que des del 1988 s’ha multiplicat per 21. Precisament per aquest motiu, malgrat l’augment de votants en termes absoluts, la participació, del 44,6 % l’any 1988, va ser només del 7,0 % l’any 2024.

Aquests increments es contraposen a l’evolució del volum del cens total, que s’ha mantingut força estable, sobretot els darrers anys, amb percentatges de creixement que no superen en molts de casos l’1 %.

(*) Per ampliar aquesta informació, pots consultar el visor interactiu disponible al final de la pàgina.

Una altra dada significativa és el nombre de vots CERA que finalment arriben a escrutar-se.

En el cas de les darreres eleccions al Parlament anteriors a la supressió del vot pregat, una de cada tres sol·licituds CERA no es va traduir en vots efectius. Tot i que és possible que un petit percentatge sigui una opció voluntària de l’elector, en la majoria de casos l’explicació més versemblant és que els electors o bé no han rebut la documentació electoral, o bé el seu vot no ha arribat a temps a la junta electoral corresponent.

En les eleccions de 2024, una vegada suprimit el vot pregat, del total de sobres que els electors van enviar o van dipositar en urna a les oficines consulars, un 15,28 %  finalment no es va introduir a l’urna per fer-ne el recompte. S’apunten com a irregularitats més freqüents que van impedir la consideració dels vots no escrutats com a vàlids la manca de document d’identificació personal; la manca del certificat d’inscripció al CERA amb la signatura i el número d’identificació personal escrit pel mateix votant, o bé l’absència dels dos documents al sobre de remissió.

Amb les dades disponibles actualment, no és possible determinar de manera clara les causes de la baixa participació dels electors CERA. 

Tot i que les dificultats que hagi pogut arrossegar històricament el procediment per votar des de l’estranger puguin tenir el seu pes, també poden influir-hi altres factors com la desvinculació creixent, a mesura que les comunitats a l’estranger s’estableixen de forma permanent, entre els interessos dels electors residents a l’estranger i la vida política a Catalunya, la sensació de poca capacitat d’influir o el baix sentiment de pertinença o d’arrelament. 

Finalment, seria aconsellable simplificar el procediment de vot per als electors des de l’exterior, tot garantint el nivell de seguretat jurídica adient. En tot cas, aquesta modificació s’hauria de fer bé per via legislativa bé per via del Govern espanyol, amb un informe previ favorable de la Junta Electoral Central.