Participació electoral

Hi ha dades de 82 processos electorals: 16 eleccions al Congrés dels Diputats, 16 eleccions al Senat, 14 eleccions al Parlament de Catalunya, 12 eleccions municipals, 9 eleccions al Conselh Generau d’Aran (no comptabilitzades en el gràfic general a escala territorial Catalunya), 9 eleccions al Parlament Europeu i 6 referèndums (Referèndum per a la Reforma Política de 1976; Referèndum constitucional de 1978; Referèndum de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979; Referèndum sobre l’OTAN de 1986; Referèndum sobre la Constitució Europea de 2005, i Referèndum sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006).

Aquest epígraf analitza l’evolució de la participació electoral a Catalunya des de l’inici de la Transició democràtica, amb el Referèndum per a la Reforma Política de 1976, fins a les darreres eleccions. La participació electoral —entesa com el nombre d’electors que exerceixen efectivament el dret de vot— s’expressa en percentatge sobre el cens, ja que aquest indicador permet comparar de manera més clara i homogènia els diferents processos electorals, en un context en què el cens ha experimentat un creixement sostingut (dels 3.710.652 electors del 1976 als 5.807.185 de les eleccions al Parlament Europeu de 2024). En aquest sentit, la participació més elevada de la sèrie es registra a les eleccions al Congrés dels Diputats de 1977, amb un 83,1 %, corresponents a les primeres eleccions generals de la Transició, mentre que el nivell més baix s’assoleix a les eleccions al Parlament Europeu de 2009, amb un 36,9 %.

Per tipologia electoral, les eleccions generals (Congrés i Senat) són, en termes generals, les que presenten nivells de participació més alts, només superats a Catalunya durant el període 2012–2017 per les eleccions al Parlament de Catalunya, que van registrar participacions excepcionalment elevades en el context del procés independentista.

A l’extrem oposat, les eleccions al Parlament Europeu es mantenen habitualment en la franja de participació més baixa, amb l’excepció destacada de l’any 1987, primera convocatòria d’aquestes eleccions, en què es va assolir una participació del 67,9 %.

(*) Per ampliar aquesta informació, pots consultar el visor interactiu disponible al final de la pàgina.

De les catorze convocatòries d’eleccions al Parlament de Catalunya que han tingut lloc fins avui, la que va registrar una participació més elevada va ser la de 2017, amb un 79,1 %, marcada per un context de forta polarització política; mentre que la que va registrar una participació més baixa va ser la de 2021, amb un 51,3 %, sens dubte marcada pel context de la pandèmia de la covid-19.

Si es fa la comparació amb les eleccions generals (Congrés dels Diputats), s’observa que les dues sèries segueixen la mateixa tendència, amb una participació més baixa a les eleccions al Parlament de Catalunya, excepte durant el període 2012-2017 en el qual la participació supera amb escreix la de les eleccions estatals.

(*) Per ampliar aquesta informació, pots consultar el visor interactiu disponible al final de la pàgina.

Les eleccions al Congrés dels Diputats i les eleccions al Senat sempre s’han convocat de manera simultània. Els seus nivells de participació són similars i mostren el mateix comportament, sempre amb les eleccions al Senat una mica per sota.

Són les eleccions que acostumen a tenir, en línies generals, una participació més alta. La participació més elevada es va produir a les eleccions de 1977, les primeres del període analitzat, amb un 83,1%. Des de llavors, dins d’una certa estabilitat, la tendència ha estat a la baixa amb certs pics de participació més elevada en els comicis que hi ha hagut canvi o s’ha percebut com a molt probable un canvi de govern.

(*) Per ampliar aquesta informació, pots consultar el visor interactiu disponible al final de la pàgina.

Des del 1979 fins avui hi ha hagut 12 eleccions municipals. Val a dir que les eleccions municipals tenen lloc de manera regular cada quatre anys el quart diumenge del mes de maig, sense possibilitat d’avançament electoral.

En aquests comicis, la mitjana de participació a Catalunya és del 60,4 %, tot oscil·lant entre el 53,9 % de l’any 1999 (valor mínim) i el 68,5 % del 1989 (valor màxim).

Si es compara l’evolució del percentatge de participació de les eleccions municipals amb la de les eleccions generals (al Congrés dels Diputats), es pot observar que, tot i que la participació a les eleccions municipals és sempre inferior a escala global, el comportament de les dues línies segueix un mateix patró, excepció feta dels anys 1986 i 1987.

(*) Per ampliar aquesta informació, pots consultar el visor interactiu disponible al final de la pàgina.

Les eleccions al Conselh Generau d’Aran són els comicis en què la participació s’ha mantingut més estable de manera sostinguda, sense canvis molt marcats entre eleccions. En aquest cas, la sèrie temporal va de 1991 –any en què es van convocar per primera vegada– a 2023 –últim any en què han tingut lloc– amb 9 processos electorals celebrats. La participació més elevada es va registrar l’any 1995 –segona vegada que es convocaven–, i la més baixa va ser la de 2023 –la convocatòria més recent.

Cal tenir en compte que l’àmbit territorial d’aquests comicis és només el territori d’Aran –amb només 24 meses electorals i un cens electoral de 7.309 persones electores al 2023– i que la convocatòria d’aquestes eleccions coincideix sempre amb la de les eleccions municipals.

Si es compara l’evolució del percentatge de participació de les eleccions al Conselh Generau d’Aran amb la de les eleccions municipals, també s’observa que segueixen un mateix patró, tot i que amb una participació elevada en el cas de les d’Aran.

(*) Per ampliar aquesta informació, pots consultar el visor interactiu disponible al final de la pàgina.

Les eleccions al Parlament Europeu són les que registren en termes generals una participació més baixa.

La sèrie temporal va des de 1987, any en què es convocaven aquestes eleccions per primer cop a l’Estat espanyol, fins al 2024, any en què van tenir lloc per últim cop.

La participació més elevada en aquests comicis es va registrar precisament l’any 1987 (67,9 %) i la més baixa l’any 2009 (36,9 %).

Cal destacar que les convocatòries que registren una participació més elevada són precisament aquelles en què es va fer coincidir les eleccions europees en la mateixa data que altres eleccions (1987 amb eleccions municipals; 1999 amb eleccions municipals i al Conselh Generau d’Aran; i 2019 amb eleccions municipals i al Conselh Generau d’Aran).

(*) Per ampliar aquesta informació, pots consultar el visor interactiu disponible al final de la pàgina.

En el cas dels referèndums no es pot analitzar l’evolució de la participació més enllà de mostrar les dades de participació en els diferents referèndums que han tingut lloc, ja que són processos aïllats, sense connexió i la participació bàsicament acostuma a anar lligada a l’interès que susciti el tema sobre el qual es consulta en cada cas.

Els diferents referèndums que han tingut lloc en aquest període, amb el percentatge de participació, són els següents:

• 1976 - Referèndum per a la Reforma Política: 74,1 %
• 1978 - Referèndum constitucional: 67,9 %
• 1979 - Referèndum de l’Estatut d’autonomia de Catalunya: 59,3 %
• 1986 - Referèndum sobre l’OTAN: 62,8 %
• 2005 - Referèndum sobre la Constitució Europea: 40,6 %
• 2006 - Referèndum sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya: 48,9 %

(*) Per ampliar aquesta informació, pots consultar el visor interactiu disponible al final de la pàgina.