Eleccions generals

La Constitució de 1978 estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els tres poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial.

Les Corts Generals ostenten el poder legislatiu i estan compostes per dues cambres parlamentàries: el Congrés de Diputats i el Senat.

Les Corts Generals aproven el pressupost, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueix la Constitució.

El Congrés dels Diputats o cambra baixa és unes de les dues cambres que formen les Corts Generals.

El Congrés atorga la seva confiança al/la candidat/a a president/a del Govern, pot provocar el seu cessament, coneix en primer lloc la tramitació dels projectes legislatius i del pressupost i confirma o refusa les esmenes o vets del Senat sobre els textos legislatius.

El Congrés està format per 350 diputats o diputades:

• A cada una de les cinquanta províncies li correspon un mínim inicial de dos diputats o diputades.
• Les ciutats de Ceuta i Melilla elegeixen un diputat o una diputada cadascuna.
• Els o les restants 248 diputats o diputades es reparteixen entre les cinquanta províncies en proporció a la seva població. El reial decret de convocatòria de les eleccions concreta el nombre de diputats o diputades que s’han d’elegir per a cada província.

Els membres del Congrés dels Diputats s’escullen per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.

Les característiques essencials del sistema electoral d’elecció dels diputats o diputades d’acord amb la legislació electoral vigent, són les següents:

• Les circumscripcions electorals són les províncies.
• Les candidatures es presenten en llistes tancades i bloquejades.
• Hi ha una barrera electoral del 3% dels vots vàlids en la circumscripció.
• El repartiment d’escons es fa segons la fórmula d’Hondt.

El Senat o cambra alta és, segons la definició de la mateixa Constitució espanyola, la cambra de representació territorial. És precisament en les matèries relacionades amb el desenvolupament autonòmic i la política regional o local on assoleix un protagonisme institucional més gran, tant per la seva especialització de fet, com per les seves competències expressament atribuïdes.

Juntament amb aquestes competències, el Senat exerceix les seves funcions constitucionals ordinàries, que són:

• La seva actuació com a poder colegislador de l’Estat.
• La seva intervenció en l’autorització per concloure tractats internacionals.
• L’aprovació del pressupost.
• El control polític al Govern.
• La informació, l’estudi, i la investigació en qüestions d’interès general.

El Senat o cambra alta és, segons la definició de la mateixa Constitució espanyola, la cambra de representació territorial. És precisament en les matèries relacionades amb el desenvolupament autonòmic i la política regional o local on assoleix un protagonisme institucional més gran, tant per la seva especialització de fet, com per les seves competències expressament atribuïdes.

Juntament amb aquestes competències, el Senat exerceix les seves funcions constitucionals ordinàries, que són:

• La seva actuació com a poder colegislador de l’Estat.
• La seva intervenció en l’autorització per concloure tractats internacionals.
• L’aprovació del pressupost.
• El control polític al Govern.
• La informació, l’estudi, i la investigació en qüestions d’interès general.

A diferència del que passa en el Congrés, el nombre de senadors o senadores no és fix.

La major part dels senadors/es (208) es trien directament per la població:

• Quatre senadors o senadores per província peninsular.
• A les províncies insulars:
  • tres senadors o senadores a cadascuna de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife)
  • un a cadascuna de les restants illes (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Ferro, Lanzarote i La Palma).
• Les poblacions de Ceuta i Melilla trien cadascuna dos senadors o senadores.

A més, per tal d’assegurar l’adequada representació proporcional del territori, existeix un altre grup de senadors o senadores elegit directament pels parlament autonòmics: un per comunitat autònoma fix i un altre per cada milió d’habitants del territori respectiu.

La variació del nombre de senadors/es es produeix al començament de cada legislatura (després de la celebració d'eleccions generals) i es pren com a referència el cens de població publicat l'1 de gener de l'any en què se celebren les eleccions.

En la legislatura actual, el Senat té 265 membres, dels quals 208 són electes i 57 designats/ades pels parlaments autonòmics.

A Catalunya corresponen:

• 16 senadors o senadores electes, 4 per província, escollits en les darreres eleccions generals de 2019.
• 8 senadors o senadores designats/ades pel Parlament.

A diferència del Congrés, que es vota a un partit mitjançant llistes tancades, en el Senat es vota a la persona i es trien 3, 2 o 1 candidat o candidata d'entre tots els que figuren a la papereta única que recull tots els candidats i candidates de les diferents formacions polítiques que es presenten per a cada circumscripció.  

A diferència del Congrés, que es vota a un partit mitjançant llistes tancades, en el Senat es vota a la persona i es trien 3, 2 o 1 candidat o candidata d'entre tots els que figuren a la papereta única que recull tots els candidats i candidates de les diferents formacions polítiques que es presenten per a cada circumscripció.