Administració electoral

L'administració electoral vetlla per la transparència i objectivitat del procés electoral i pel principi d'igualtat. Integren l'administració electoral les juntes electorals (central, provincial, de zona i, si s'escau, de comunitat autònoma) així com les meses electorals.

A la cúspide hi ha la Junta Electoral Central, òrgan permanent que actua com a àrbitre i moderador de tot el procés electoral, seguida per les juntes electorals provincials i per les juntes electorals de zona. També pot haver-hi una junta electoral de comunitat autònoma.

A Catalunya hi ha 4 juntes provincials i 31 juntes de zona, una en cadascuna de les localitats que són cap de partit judicial segons la delimitació judicial de 1979.

Atès que Catalunya no té de llei electoral pròpia, no disposa de junta electoral de comunitat.

La Junta Electoral Central

Té caràcter permanent i seu en el Congrés dels Diputats a Madrid.

Els i les vocals que componen la junta electoral central es designen en els noranta dies següents a la sessió constitutiva del Congrés dels Diputats. Les persones vocals són nomenades per reial decret i continuen en el seu mandat fins a la presa de possessió de la nova junta electoral central a l'inici de la següent legislatura.

Les persones vocals trien, d'entre els membres de les vocalies d'origen judicial, al/la president/a i al/la vicepresident/a de la junta en la sessió constitutiva.

Les juntes electorals provincials

Es constitueixen, inicialment amb els i les vocals judicials, el tercer dia posterior a la convocatòria d'eleccions i trien entre els membres de la vocalia a la persona que exercirà de president/a.

La designació de les vocalies no judicials té lloc una vegada proclamades les candidatures. A aquest efecte, les persones representants de les candidatures presentades en el districte proposaran conjuntament les persones que hagin d'exercir aquests càrrecs. El seu mandat conclou cent dies després de les eleccions. Si durant aquest període es convoquessin unes altres eleccions, la competència de les juntes s'entendrà prorrogada fins cent dies després de la celebració d'aquelles.

Les juntes electorals de zona

Es constitueixen inicialment amb els/les vocals judicials el tercer dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Aquests/es trien, d'entre ells, al/la president/a de la junta.

La designació de les persones vocals no judicials té lloc una vegada proclamades les candidatures. A aquest efecte, les persones que representen les candidatures presentades en el districte proposaran conjuntament les persones que hagin d'exercir aquests càrrecs.

El seu mandat conclou cent dies després de les eleccions. Si durant aquest període es convoquessin unes altres eleccions, la competència de les juntes s'entendrà prorrogada fins cent dies després de la celebració d'aquelles.

La junta electoral central

 

És l'òrgan superior de l'administració electoral. Té caràcter permanent i seu en el Congrés dels Diputats a Madrid.

Està formada per:

  • Vuit vocals del Tribunal Suprem, designats mitjançant insaculació pel Consell General del Poder Judicial.
  • Cinc vocals catedràtics/ques de Dret o de Ciències Polítiques i Sociologia, en actiu, designades a proposta conjunta dels partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors amb representació en el Congrés dels Diputats.

El o la  secretari/ària de la Junta Electoral Central és el secretari o la secretària general del Congrés dels Diputats.

El director o directora de l'Oficina del Cens Electoral participa amb veu i sense vot en la Junta Electoral Central.

La junta electoral de comunitat autònoma

La constitució de les juntes electorals de comunitat autònoma està prevista en l'article 8.2 de la Llei orgànica del règim electoral general. Es constitueixen com a òrgans permanents i la seva composició i competències s'estableixen per la respectiva llei electoral autonòmica.

Atès que Catalunya no té llei electoral pròpia, no disposa de junta electoral de comunitat.

Les juntes electorals provincials

Estan formades per:

  • Tres persones vocals magistrades de l'audiència provincial corresponent, designats mitjançant insaculació pel Consell General del Poder Judicial. Quan no hi hagués en l'audiència de què es tracti el nombre de magistrats o magistrades suficient, es designarà a titulars d'òrgans jurisdiccionals unipersonals de la capital de la província.
  • Dues persones vocals nomenades per la Junta Electoral Central entre el personal catedràtic i el professorat de Dret o de Ciències Polítiques i de Sociologia o juristes de reconegut prestigi residents a la província.

El secretari o la secretaria de la Junta Provincial és el lletrat o la lletrada de l'Administració de Justícia Director o directora del Servei Comú de Tramitació de l'Audiència respectiva.

Les persones delegades provincials de l'Oficina del Cens Electoral participen amb veu i sense vot en les juntes electorals provincials respectives.

Les juntes electorals provincials es constitueixen inicialment amb les persones vocals judicials el tercer dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Aquestes trien, d'entre elles, al president o presidenta de la Junta.

La designació de les persones vocals no judicials té lloc una vegada proclamades les candidatures. A aquest efecte, les persones representants de les candidatures presentades en el districte proposaran conjuntament les persones que hagin d'exercir aquests càrrecs.

El seu mandat conclou cent dies després de les eleccions. Si durant aquest període es convoquessin unes altres eleccions, la competència de les juntes s'entendrà prorrogada fins cent dies després de la celebració d'aquelles.

Les juntes electorals de zona

Estan formades per:

  • Tres vocals, jutges o jutgesses de la secció civil o de la secció d'instrucció dels tribunals d'instància, designats mitjançant insaculació per la sala de govern del tribunal superior de justícia respectiu. Quan no hi hagi en el partit de què es tracti el nombre suficient de jutges o jutges, s'ha de designar per insaculació jutges o jutges d'altres partits judicials de la mateixa província.
  • Dos o dues vocals designats per la junta electoral provincial, entre llicenciats o graduats en Dret o en Ciències Polítiques i en Sociologia residents en el partit judicial.

El secretari o la secretària de la Junta Electoral de Zona és el lletrat o la lletrada de l'Administració de Justícia Director o Directora del servei comú processal que, en el partit judicial respectiu, tingui assumides les funcions de registre i repartiment d'assumptes civils. Quan no hi hagi servei comú que assumeixi aquestes funcions, serà secretari o secretària de la Junta Electoral de Zona el lletrat o la lletrada que dirigeixi la unitat processal de tramitació.

Els secretaris o secretàries dels ajuntaments són delegats de les juntes electorals de zona i actuen sota l'estricta dependència d'aquestes.

Junta Electoral Central

La Junta Electoral Central és l’òrgan permanent que actua com a àrbitre i moderador de tot el procés electoral, seguida per les juntes electorals provincials i de zona. Entre les funcions específiques que du a terme la Junta Electoral Central, en destaquen les següents:

  • Supervisa i aprova els models d’actes per a les meses i les juntes electorals.
  • Supervisa i aprova el manual d’instruccions dels membres de les meses electorals.
  • Controla les dades i les informacions dels sondejos publicats.
  • Dirigeix i supervisa l’actuació de l’Oficina del Cens Electoral.
  • Resol amb caràcter vinculant les consultes de les juntes electorals provincials.
  • És l’organisme davant el qual les formacions polítiques nomenen els/les representants generals, els/les representants de les candidatures i els/les administradores generals.

 Juntes electorals provincials

Les juntes electorals provincials exerceixen les competències següents:

  • Dur a terme totes les gestions en relació amb la presentació i proclamació de candidatures.
  • Resoldre les reclamacions presentades contra la delimitació de les seccions, els locals i les meses efectuades per la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral.
  • Admetre els nomenaments dels administradors i administradores de les candidatures per part de les persones representants de les candidatures i comunicar-los a la Junta Electoral Central.
  • Distribuir els espais gratuïts de propaganda electoral que s’emeten en els mitjans de comunicació públics
  • Formalitzar la designació d’apoderats/des i d’interventors/es.
  • Realitzar l’escrutini general.
  • Resoldre de manera vinculant les consultes de les juntes electorals de zona.

 Juntes electorals de zona

Les juntes electorals de zona duen a terme les tasques següents:

  • Garantir que en cada mesa electoral hi hagi els mitjans necessaris per a la votació.
  • Supervisar el nomenament de les persones membres de les meses electorals pels ajuntaments.
  • Distribuir els emplaçaments disponibles per a la col·locació de cartells, pancartes i banderoles, així com els locals i els llocs públics gratuïts per a la realització d’actes de campanya electoral.
  • Formalitzar la designació d’apoderats/des i d’interventors/es.
  • Atendre les consultes de l’electorat.
  • La mesa electoral és el lloc on s’emet el vot, es controla el desenvolupament de la votació i es du a terme el recompte i l'escrutini provisional.
  • Les circumscripcions estan dividides en secció i en cada secció hi ha com a mínim una mesa electoral. Tot i això, quan el nombre d'electors d'una secció o la disseminació de la població ho faci aconsellable, es pot disposar la formació d'altres meses i distribuir entre aquestes l'electorat de la secció. En cap cas, el nombre d’electors adscrit a una mesa pot ser inferior a 200.
  • La mesa electoral està formada per tres ciutadans o ciutadanes, un president o presidenta i dos vocals, majors d’edat i menors de setanta anys, i que saben llegir i escriure. S’elegeixen per sorteig entre les persones censades en la mesa.
  • Les meses electorals es constitueixen el dia de les eleccions, a les 8.00 hores del matí. El president o presidenta, els o les dos o dues vocals i els o les suplents respectives es reuneixen al col·legi electoral corresponent a cada mesa per constituir la mesa electoral.