L'administració electoral vetlla per la transparència i objectivitat del procés electoral i pel principi d'igualtat. Integren l'administració electoral les juntes electorals (central, provincial, de zona i, si s'escau, de comunitat autònoma) així com les meses electorals.
A la cúspide hi ha la Junta Electoral Central, òrgan permanent que actua com a àrbitre i moderador de tot el procés electoral, seguida per les juntes electorals provincials i per les juntes electorals de zona. També pot haver-hi una junta electoral de comunitat autònoma.
A Catalunya hi ha 4 juntes provincials i 31 juntes de zona, una en cadascuna de les localitats que són cap de partit judicial segons la delimitació judicial de 1979.
Atès que Catalunya no té de llei electoral pròpia, no disposa de junta electoral de comunitat.
La Junta Electoral Central
Té caràcter permanent i seu en el Congrés dels Diputats a Madrid.
Els i les vocals que componen la junta electoral central es designen en els noranta dies següents a la sessió constitutiva del Congrés dels Diputats. Les persones vocals són nomenades per reial decret i continuen en el seu mandat fins a la presa de possessió de la nova junta electoral central a l'inici de la següent legislatura.
Les persones vocals trien, d'entre els membres de les vocalies d'origen judicial, al/la president/a i al/la vicepresident/a de la junta en la sessió constitutiva.
Les juntes electorals provincials
Es constitueixen, inicialment amb els i les vocals judicials, el tercer dia posterior a la convocatòria d'eleccions i trien entre els membres de la vocalia a la persona que exercirà de president/a.
La designació de les vocalies no judicials té lloc una vegada proclamades les candidatures. A aquest efecte, les persones representants de les candidatures presentades en el districte proposaran conjuntament les persones que hagin d'exercir aquests càrrecs. El seu mandat conclou cent dies després de les eleccions. Si durant aquest període es convoquessin unes altres eleccions, la competència de les juntes s'entendrà prorrogada fins cent dies després de la celebració d'aquelles.
Les juntes electorals de zona
Es constitueixen inicialment amb els/les vocals judicials el tercer dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Aquests/es trien, d'entre ells, al/la president/a de la junta.
La designació de les persones vocals no judicials té lloc una vegada proclamades les candidatures. A aquest efecte, les persones que representen les candidatures presentades en el districte proposaran conjuntament les persones que hagin d'exercir aquests càrrecs.
El seu mandat conclou cent dies després de les eleccions. Si durant aquest període es convoquessin unes altres eleccions, la competència de les juntes s'entendrà prorrogada fins cent dies després de la celebració d'aquelles.
És l'òrgan superior de l'administració electoral. Té caràcter permanent i seu en el Congrés dels Diputats a Madrid.
Està formada per:
El o la secretari/ària de la Junta Electoral Central és el secretari o la secretària general del Congrés dels Diputats.
El director o directora de l'Oficina del Cens Electoral participa amb veu i sense vot en la Junta Electoral Central.
La junta electoral de comunitat autònoma
La constitució de les juntes electorals de comunitat autònoma està prevista en l'article 8.2 de la Llei orgànica del règim electoral general. Es constitueixen com a òrgans permanents i la seva composició i competències s'estableixen per la respectiva llei electoral autonòmica.
Atès que Catalunya no té llei electoral pròpia, no disposa de junta electoral de comunitat.
Les juntes electorals provincials
Estan formades per:
El secretari o la secretaria de la Junta Provincial és el lletrat o la lletrada de l'Administració de Justícia Director o directora del Servei Comú de Tramitació de l'Audiència respectiva.
Les persones delegades provincials de l'Oficina del Cens Electoral participen amb veu i sense vot en les juntes electorals provincials respectives.
Les juntes electorals provincials es constitueixen inicialment amb les persones vocals judicials el tercer dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Aquestes trien, d'entre elles, al president o presidenta de la Junta.
La designació de les persones vocals no judicials té lloc una vegada proclamades les candidatures. A aquest efecte, les persones representants de les candidatures presentades en el districte proposaran conjuntament les persones que hagin d'exercir aquests càrrecs.
El seu mandat conclou cent dies després de les eleccions. Si durant aquest període es convoquessin unes altres eleccions, la competència de les juntes s'entendrà prorrogada fins cent dies després de la celebració d'aquelles.
Les juntes electorals de zona
Estan formades per:
El secretari o la secretària de la Junta Electoral de Zona és el lletrat o la lletrada de l'Administració de Justícia Director o Directora del servei comú processal que, en el partit judicial respectiu, tingui assumides les funcions de registre i repartiment d'assumptes civils. Quan no hi hagi servei comú que assumeixi aquestes funcions, serà secretari o secretària de la Junta Electoral de Zona el lletrat o la lletrada que dirigeixi la unitat processal de tramitació.
Els secretaris o secretàries dels ajuntaments són delegats de les juntes electorals de zona i actuen sota l'estricta dependència d'aquestes.
Junta Electoral Central
La Junta Electoral Central és l’òrgan permanent que actua com a àrbitre i moderador de tot el procés electoral, seguida per les juntes electorals provincials i de zona. Entre les funcions específiques que du a terme la Junta Electoral Central, en destaquen les següents:
Juntes electorals provincials
Les juntes electorals provincials exerceixen les competències següents:
Juntes electorals de zona
Les juntes electorals de zona duen a terme les tasques següents: