Eleccions al Parlament Europeu

És l’única institució de la Unió Europea elegida directament a través dels vots directes de la ciutadania.

La Unió Europea compta amb cinc institucions, cadascuna amb una funció específica:

• Parlament Europeu (elegit pels ciutadans dels estats membres)
• Consell de la Unió Europea (representa els governs dels estats membres)
• Comissió europea (motor i òrgan executiu)
• Tribunal de Justícia (garanteix el compliment de la llei)
• Tribunal de Comptes (efectua el control de la legalitat i la regularitat de la gestió del pressupostos de la UE).

El Parlament Europeu és l’única institució que es reuneix i delibera en públic. Les seves decisions, les preses de possessió i els debats es publiquen en el Diari oficial de les comunitats europees.

Com tots els parlaments, el Parlament Europeu exerceix tres competències fonamentals: la legislativa, la pressupostària i la de control. A la Unió Europea, la seva funció política va en augment.

La regulació de les eleccions al Parlament Europeu està recollida en l’Acta de 1976, relativa a l’elecció dels o de les representants a l’assemblea per sufragi universal directe, annexa a la Decisió 76/787 del Consell, modificada el 1981, 1993 i 1995.

En l’esmentada disposició, s’estableix que les eleccions són convocades per les autoritats estatals competents.

A l’Estat espanyol, el procediment electoral pel qual es regeixen aquestes eleccions està recollit en el títol VI (art. 210 i següents) de la Llei orgànica del règim electoral general.

Des de 1979, els diputats o les diputades europees s’elegeixen cada cinc anys per sufragi universal segons un sistema electoral proporcional.

El Parlament Europeu es compon de 705 diputats o diputades (704 diputats/es més el President) elegits pels 26 estats membres de la Unió Europea.

El nombre d’eurodiputats o eurodiputades per país es calcula d’acord amb la seva població, però segueix una proporcionalitat decreixent per tal d’evitar que els països més poblats estiguin sobre-representats i que els països petits quedin sense representació: cap país, independentment de la seva població, pot tenir menys de 6 ni més de 96 eurodiputats/es.

La presentació de candidats i candidates està reservada a les formacions polítiques nacionals, si bé, els diputats i diputades al Parlament Europeu s’agrupen per afinitats polítiques i no per nacionalitats.

En les eleccions de 2019, i després de la sortida del Regne Unit, a l’Estat espanyol li corresponen 59 eurodiputats o eurodiputades.

No necessàriament el mateix dia, però sí en un termini comú a tots els països i amb certes regles comunes a tots ells. Per exemple, igualtat entre dones i homes o vot secret, entre d’altres. En alguns estats, com ara Bèlgica, Luxemburg i Grècia, votar és obligatori.

Els diputats i diputades al Parlament Europeu són escollits d’acord amb els sistemes electorals de cada país, però han de respectar uns principis comuns establerts per la legislació de la Unió com el dret de sufragi actiu i passiu dels no nacionals, sufragi universal directe, regla de la proporcionalitat, igualtat entre homes i dones, vot secret i mandat de cinc anys renovable.

En el cas espanyol, aquestes normes generals es completen amb:

• L’existència d’una única circumscripció electoral.
• Les formacions polítiques que presenten candidatures ho fan mitjançant una llista única i comuna a tot el territori de l’Estat espanyol.
• La no aplicació de llindar electoral.
• Un sistema de repartiment electoral basat en la Llei d’Hondt.