Processos electorals
Processos electorals
Perspectiva de gènere
Sabies que?
Com en molts altres àmbits, el paper que ha tingut la dona en els processos electorals ha estat fins fa pocs anys relegat de la informació més generalista.
En aquest apartat es vol donar a conèixer les dades més significatives sobre la presència de la dona en l'espai de les eleccions, tant des d'una perspectiva històrica com actual.
Hi ha dues presidentes, Lluïsa Moret Sabidó a la Diputació de Barcelona, i Noemí Llauradó i Sans a la Diputació de Tarragona.
Font: https://www.inmujeres.gob.es/MujerCifras/PoderDecisiones/AdmonLocal.htm
Natividad Yarza Planas fou la primera alcaldessa elegida en sufragi directe i universal a Catalunya, i a tot l’Estat Espanyol, a les eleccions municipals de 14 de gener de 1934. Va ser la candidata d’ERC a la població de Bellprat.
Les eleccions municipals de 14 de gener de 1934 es van celebrar únicament a Catalunya, ja que la competència d'eleccions locals havia estat transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de 1932.
En les 14 eleccions al Parlament de Catalunya que s'han convocat entre 1980 i 2024, s’han presentat un total de 11.820 dones sobre un total de 30.400, és a dir, un 38,88% del total de persones que s’han presentat a les llistes per a les eleccions al Parlament han sigut dones.
En les catorze legislatures que s’han constituït des de la recuperació de la democràcia, s’han elegit 541 dones diputades sobre 1.349 homes. Això representa que menys d’un 5% de les dones que s’han presentat a llistes electorals han sigut elegides diputades. En el cas dels homes, el percentatge s’incrementa fins més d’un 7%.
Va ser a les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de març de 1980, les primeres eleccions després de la recuperació de la democràcia.
Van ser elegides set diputades. Només 3 dels 6 partits amb representació parlamentària tingueren diputades (CiU, PSUC i PSC). Les diputades van ser: Rosa Barenys i Martorell (PSC), Maria Dolors Calvet i Puig (PSUC), Teresa Eulàlia Calzada i Isern (PSUC), Concepció Ferrer i Casals (CIU); Helena Ferrer i Mallol (CIU), Marta Àngela Mata i Garriga (PSC), Trinitat Neras i Plaja (CIU).
Ja iniciada la legislatura, atès que un diputat va dimitir, es va incorporar una altra diputada, Assumpció Sallés i Gonzalez (PSC).
Font: https://www.parlament.cat/pcat/parlament/parlament-genere/dones-parlament/opens in a new tab
Tot i que l'1 d'octubre de 1931, amb la II República Espanyola, s'havia aprovat el sufragi universal a les persones majors de 23 anys, sense distinció entre homes i dones, a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 es va impedir el vot de les dones catalanes i no va ser fins a els eleccions generals de 19 de novembre de 1933 que les dones van poder votar a Catalunya per primera vegada.
En les darreres eleccions als consells comarcals es van nomenar 417 dones conselleres comarcals, que representa un 40,56% sobre el total de consellers designats.
El Pallars Jussà és la comarca que té un percentatge més baix de dones conselleres, un 26,32%, mentre que el Pla d'Urgell té el percentatge més elevat, un 57,89%.
En les darreres eleccions a les diputacions provincials es van designar 46 diputades sobre un total de 130, és a dir, un 35,38% de les persones diputades provincials són dones.
Per províncies:
- A Barcelona, es van designar 20 diputades (un 39,22%)
- A Girona, 8 diputades (un 29,63%)
- A Lleida, 9 diputades (un 36,00%)
- A Tarragona, 9 diputades (un 33,33%)
Fites principals de la participació femenina en les eleccions
- 1 d’octubre de 1931. S'aprova el sufragi universal a les persones majors de 23 anys, sense distinció entre homes i dones (article 36 de la Constitució de la Segona República Espanyola).
- 19 de novembre de 1933. Les dones voten a Catalunya per primera vegada. Eren les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola.
- 1 d’abril de 1939. S'instaura el règim franquista, s'aboleixen els drets i llibertats democràtiques i s'estableix una dictadura patriarcal.
- 20 de novembre de 1975. Mort Francisco Franco, s’inicia el procés de democratització de l’Estat Espanyol.
- 15 de juny de 1977. Se celebren eleccions generals a l'Estat Espanyol, les primeres eleccions amb sufragi universal, lliure, directe i secret després de la dictadura franquista.
- 20 de març de 1980. Se celebren eleccions al Parlament de Catalunya, s'escullen les primeres diputades.
- 24 de març de 2007. Es modifica la LOREG per aconseguir una composició equilibrada de dones i homes en els parlaments, de manera que en el conjunt de la llista de candidats i candidates cadascun del sexes ha de suposar com a mínim el 40% (article 44.bis de la Llei orgànica 2/1985, de 19 de juny, del règim electoral general).
- 1 d’agost de 2024. Es modifica la LOREG i s'introdueix l'obligatorietat de les llistes cremallera (les llistes de candidats i candidates s'han de fer amb persones d'un i altre sexe ordenats de manera alternativa) per tal d'aconseguir una composició paritària de dones i homes en els parlaments.
Candidatures i gènere
La participació de la dona a la política a Catalunya ha estat una realitat en constant evolució al llarg de més de quatre dècades de democràcia, en paral·lel amb la seva creixent participació a la vida pública. Des d’una posició inicial fortament minoritària, la participació femenina ha assolit durant la darrera dècada la pràctica igualtat amb la participació masculina en algunes institucions mentre que en d'altres ha mantingut un rol secundari.
Aquests canvis són producte tant de l’evolució de les actituds socials com de la legislació orientada a consolidar la presència de la dona a la vida política i a les institucions democràtiques, objectius que, en alguns àmbits, han estat assolits amb èxit. No obstant això, encara queden molts reptes pendents de superar.
Agafant les eleccions generals, municipals i les eleccions al Parlament de Catalunya com a referència, durant la dècada dels 80 el nombre de dones candidates en el conjunt dels processos electorals convocats representava menys d’un 13% del total de candidats. Aquesta xifra augmenta fins al 18% durant els anys 90 i al voltant del 31% durant la dècada següent.
Amb tot, i malgrat els avenços realitzats, existien diferències notables entre els diversos processos electorals i especialment en l'àmbit municipal. Si bé la participació de la dona a les eleccions al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals al llarg de les dècades anteriorment citades se situava per sobre de la mitjana (1977-1990: 24,5%; 1991-2000; 33,3% ; 2001-2010: 43,5%), percentatge de dones candidates a les eleccions municipals era significativament inferior.
Per atendre aquestes divergències, l’any 2007 les Corts espanyoles van aprovar la modificació de la Llei orgànica del règim electoral general, que introduïa la regla de paritat a les llistes electorals. En virtut d’aquesta reforma, la representació de cap dels dos gèneres no podia ser inferior al 40% dels membres d’una llista electoral. La introducció de la regla de paritat, tot i que va tenir un efecte limitat sobre la participació femenina a les eleccions al Parlament de Catalunya, on ja era elevada, va ajudar de manera notable a reduir les diferències existents en la resta de convocatòries i principalment en les eleccions municipals.
Així, durant el període 2011-2020, fins a un 43,6% dels candidats presentats a les eleccions municipals eren dones, dada que contrasta fortament amb els 26,5% de la dècada anterior. Pel que fa les eleccions generals i les eleccions al Parlament durant el mateix període, la participació femenina se situa en un 46,7%, proper a la paritat. Tanmateix, fins a data d’avui el percentatge de dones no ha arribat al 50% en cap convocatòria electoral.
En matèria de paritat de gènere en les eleccions encara perviuen desigualtats importants. Cal remarcar que la llei electoral exigeix paritat a les llistes electorals, però no en l’ordre dels candidats, cosa que causa una divergència significativa entre el percentatge de dones candidates i dones electes. En aquest sentit, les dades suggereixen que, en general, les dones tendeixen a ocupar posicions més baixes que les dels homes a les llistes electorals, i aquesta falta de protagonisme dificulta la seva elecció.
Per exemple, en el període 2010-2023, el nombre de dones candidates representava un 44,7% del total de candidats a les eleccions generals, municipals i al Parlament de Catalunya, però només 38,3% del total de candidats electes, una diferència de més de 6 punts percentuals. La diferència és lleugerament menor si només es tenen en compte les eleccions generals i les eleccions al Parlament (46,8% de candidates i 41,7% d’electes), sense tenir en compte les eleccions municipals (44,5% de candidates i 38,2% d’electes).
Cal tenir en compte que la regla de la paritat no s'aplica en eleccions municipals als municipis amb menys de 3.000 residents. En les darreres eleccions municipals, a Catalunya hi havia 657 municipis amb menys de 3.000 habitants (un 69,4%) que sumaven 4.631 regidors (un 50,7% del total).
Per altra banda, és especialment il·lustratiu que durant el mateix període 2010-2023 només un 26,2% dels caps de llista de les eleccions generals, municipals i al Parlament de Catalunya hagin estat dones o, fins i tot, que tant la segona com la tercera posició de les llistes només hagin estat ocupades per dones en 42,3% i un 42,8% de les ocasions, respectivament, entre 1,5 i 2 punts percentuals per sota del percentatge de dones candidates (44,7%) i a entre 7 i 8 punts de la paritat.
Finalment, cal afegir que la regla de la paritat no s’aplica a les eleccions de segon nivell, com són les eleccions als consells comarcals i a les diputacions provincials. En aquest sentit, en ambdós casos, el percentatge de participació de les dones no ha arribat al 40% en cap de les eleccions convocades.
L’agost del 2024, les Corts espanyoles van aprovar una nova reforma de la Llei orgànica del règim electoral general que va introduir l'obligació de les candidatures a les eleccions municipals, autonòmiques, generals i europees de presentar “llistes cremallera”.
Aquestes llistes es caracteritzen pel fet d’alternar candidats de gènere femení i masculí, que garanteix, a la pràctica, la plena paritat a les llistes electorals i atorga a la dona més presència entre les posicions més elevades de les llistes electorals – i, per tant, més susceptibles de ser elegides.
D’aquesta manera, la composició de les futures cambres legislatives tendirà a la paritat plena. La reforma, a més, també preveu la introducció de les llistes cremallera a l’elecció dels diputats de les diputacions provincials, un àmbit en què, fins ara, la LOREG no preveia cap mesura específica.
Tanmateix, es manté l'excepció a l'aplicació de la regla als municipis de menys de 3.000 habitants, i en els municipis d'entre 3.000 i 5.000 habitants només s'exigeix que les persones de cada sexe no superin el 60% ni siguin menys del 40% en cadascuna de les candidatures.
Trobareu una visualització completa de les dades anteriors, així com informació addicional sobre l’evolució de la participació de les dones a les eleccions celebrades a Catalunya, a l’enllaç següent: https://eleccions.gencat.cat/ca/resultats-i-eleccions-anteriors/estadistiques/Estadistiques-de-genere/.
[1] Article 44 bis de la Llei orgànica 5/1985, del Règim electoral general
També et pot interessar...
Dones i poder local
Dataset de candidatures i gènere
Enllaç a dades obertes