Eleccions al Parlament de Catalunya

El Parlament és la institució que representa el poble de Catalunya, la qual cosa el situa en una posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l’acció política i de Govern i exerceix les restants competències que li són atribuïdes per l’ordenament jurídic i, en especial, per l’Estatut d’Autonomia.

El Parlament de Catalunya està format per una sola cambra i és independent i inviolable.

El Parlament de Catalunya està integrat per 135 diputats o diputades, els quals es reparteixen entre les circumscripcions següents i de la manera següent:

  • Barcelona: 85 diputats
  • Girona: 17 diputats
  • Lleida: 15 diputats
  • Tarragona: 18 diputats

Els diputats o diputades són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. D’acord amb l’Estatut, el sistema electoral ha de ser proporcional i assegurar la representació adequada de totes les zones del territori català.

Mentre el Parlament no aprovi la llei electoral pròpia, les característiques essencials del sistema electoral d’elecció dels diputats o diputades són les de la legislació espanyola:

  • Les circumscripcions electorals són les províncies.
  • Les candidatures es presenten en llistes tancades i bloquejades.
  • Hi ha una barrera electoral del 3% dels vots vàlids en la circumscripció.
  • El repartiment d’escons es fa segons la fórmula d’Hondt.

 

Les eleccions al Parlament de Catalunya es convoquen per decret, a proposta del president de la Generalitat de Catalunya i amb la deliberació prèvia del Consell Executiu.

El decret fixa la data de celebració de les eleccions, el nombre de diputats corresponent a cada circumscripció, la durada de la campanya electoral i la normativa aplicable al procés electoral.

Decret 306/2006, de 20 de juliol

pel qual es dóna publicitat a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya