2 d'agost de 1931: Catalunya votava l'Estatut de Núria

El 2 d'agost de 1931, la ciutadania catalana va ser cridada a les urnes per pronunciar-se sobre el projecte d'Estatut d'Autonomia conegut com a Estatut de Núria, elaborat després de la proclamació de la Segona República. Aquella consulta es va convertir en una de les mobilitzacions polítiques més importants de la història contemporània de Catalunya.

L'Estatut de Núria va ser redactat durant el mes de juny de 1931 al santuari de Núria per una comissió de representants catalans, amb l'objectiu d'establir un ampli marc d'autogovern per a Catalunya. Després que l'avantprojecte fos aprovat per la Diputació Provisional i per la Generalitat, el text es va sotmetre a consulta popular abans de ser tramès a les Corts espanyoles per a la seva aprovació definitiva. El procés es va desenvolupar en dues fases: primer, amb el pronunciament favorable de la gran majoria dels municipis catalans, i posteriorment, el 2 d'agost de 1931, amb el referèndum celebrat arreu del país.

La participació va ser molt elevada, aproximadament el 75% del cens, i un resultat aclaparadorament favorable a l’Estatut: el 99% dels vots van ser afirmatius.

Tot i que les dones encara no podien votar, la seva implicació va ser notable: unes 400.000 van expressar el seu suport mitjançant signatures d'adhesió al projecte estatutari. Una mobilització sense precedents que evidenciava l'ampli suport social a l'autogovern del poble català.

Malgrat l’ampli suport expressat a les urnes, el text aprovat en referèndum va ser modificat durant la seva tramitació parlamentària a les Corts espanyoles. Finalment, les Corts van aprovar l'Estatut el 9 de setembre de 1932, amb unes competències més limitades que les previstes en el projecte original de Núria.

Noranta-cinc anys després, el referèndum del 2 d'agost de 1931 continua sent una fita destacada de la història institucional catalana i un exemple de participació ciutadana en la construcció de l'autogovern.