Evolució de la participació femenina a les eleccions a Catalunya

La participació de la dona a la política a Catalunya ha estat una realitat en constant evolució al llarg de quatre dècades i mitja de democràcia, en paral·lel amb la seva creixent participació a la vida pública. Així, agafant les eleccions com a referència, durant la dècada dels 80 el nombre de dones candidates al conjunt dels processos electorals convocats representava menys d’un 15% del total de candidats, però aquesta xifra augmenta fins al 18% durant els 90 i al voltant del 30% durant la dècada següent.

Amb tot, i malgrat els avenços realitzats, existien diferències notables entre els diversos processos electorals. Si bé la participació de la dona a les eleccions al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals al llarg de les dècades anteriorment citades se situava per sobre de la mitjana (1977-1990: 25,5%; 1991-2000; 33,1% ; 2001-2010: 43,5%), no succeïa el mateix amb les eleccions municipals, on el percentatge de dones candidates era significativament inferior.

L’any 2007 les Corts espanyoles van aprovar la modificació de la Llei orgànica del règim electoral general, que introduïa la regla de paritat a les llistes electorals[1]. En virtut d’aquesta reforma, la representació de cap dels dos gèneres no pot ser inferior al 40% dels membres d’una llista electoral. La introducció de la regla de paritat, tot i que va tenir un efecte limitat sobre la participació femenina a les eleccions al Parlament de Catalunya, on ja era elevada, va ajudar de manera notable a reduir les diferències existents en la resta de convocatòries, i principalment en les eleccions municipals. Així, durant el període 2010-2020, fins a un 43,6% dels candidats presentats a les eleccions municipals eren dones, dada que contrasta fortament amb els 26,5% de la dècada anterior. Pel que fa les eleccions generals i les eleccions al Parlament durant el mateix període, la participació femenina es situa en un 46,6%, proper a la paritat. Tanmateix, fins a data d’avui el percentatge de dones no ha arribat al 50% en cap convocatòria electoral.

Això no obstant, en matèria de paritat de gènere en les eleccions encara perviuen desigualtats importants. En aquest sentit, cal remarcar que la llei electoral exigeix paritat a les llistes electorals, però no en l’ordre dels candidats, cosa que causa una divergència significativa entre el percentatge de dones candidates i dones electes. Per exemple, en el període 2010-2023, el nombre de dones candidates representava un 45,7% del total de candidats, però només 36,3% del total de candidats electes, una diferència de gairebé 10 punts percentuals.

De nou, la diferència és menor si només es tenen en compte les eleccions generals i les eleccions al Parlament (47,1% de candidates i 40,5% d’electes), sense tenir en compte les eleccions municipals (45,5% de candidates i 36,2% d’electes), però les dades suggereixen que, en general, les dones tendeixen a ocupar posicions més baixes que les dels homes a les llistes electorals, cosa que dificulta la seva elecció. És especialment il·lustratiu, per exemple, que durant el mateix període 2010-2023, només un 24,8% dels caps de llista hagin estat dones, i que tant la segona com la tercera posició de les llistes només hagin estat ocupades per dones en 39,4% i un 41,9% de les ocasions, respectivament, entre 4 i 6 punts per sota del percentatge de dones candidates (45,7%).

Finalment, cal afegir que la regla de la paritat no s’aplica a les eleccions de segon nivell, com són les eleccions als consells comarcals i a les diputacions provincials. En aquest sentit, en ambdós casos, el percentatge de participació de les dones no ha arribat al 40% en cap de les eleccions convocades.

Trobareu una visualització completa de les dades anteriors, així com informació addicional sobre l’evolució de la participació de les dones a les eleccions celebrades a Catalunya, a l’enllaç següent: https://eleccions.gencat.cat/ca/resultats-i-eleccions-anteriors/estadistiques/Estadistiques-de-genere/.

[1] Article 44 bis de la Llei orgànica 5/1985, del Règim electoral general